Arxiu del blog

divendres, 11 de gener de 2013

Un teclat quasi acabat



Bé, em "llenço a la piscina" i completo les 24 tecles. A continuació us mostro vàries imatges del procés:









´
(aqui mostro la línia que em serveix de guia per muntar les guies inferiors de les tecles negres)








I com ho tenim? Ara toca ajustar-les i veure que funcionin "bé", posar-hi feltre perquè no faci soroll, etc. Mentrestant he anat avançant amb la lectura del "Manual del Organero" de Tafall i ja he vist que els meus plantejaments s'allunyen força dels que es mostra al llibre. O sigui que ja em veig alguna patacada ben a prop....

Una de les coses que m'ha donat bastants maldecaps ha estat el repartiment de les tecles. El llibre ho explica molt bé i l'hauria d'haver llegit abans :-(  

En síntesi, primer cal establir l'amplada del teclat i el nombre de tecles "blanques" comptant amb les seves separacions. 

Això ens donarà un repartiment a la part frontal molt semblant al que he emprat :


La segona cosa a fer es fer un nou repartiment, aquest cop de 12 posicions per octava (7 blanques + 5 negres). En el meu cas n'haurien estat 24. Això determina el que s'anomenen "cues" (les blanques s'anomenen "pales") i és el que condiciona la posició de les negres en relació a les blanques. ¿Us  hi heu fixat que en un piano alguna tecla negra no és ben bé al mig de dues blanques? Jo m'he fixat ara!!!. O sigui que l'estratègia de fer servir llistons és una mala opció, dóna molta feina, són difícils d'ajustar i el mecanisme es complica ja que fent-ho com ho he fet les vàlvules han hagut de seguir la forma del teclat (vàlvules en dues fileres) i de l'altra manera -la bona- es pot fer en una sola filera i amb vàlvules més estretes. És molt millor tallar-les des d'una planxa única tal com ho diu el mestre al seu llibre. ¿per què no fem mai cas als grans? Sigui com sigui i arribats al punt on som, el meu orgue "Penèlope" continuarà per aquest camí mentre no li encarregui un germà gran i ja veurem on ens duu tot això.

I com fer negres les tecles que ho han de ser? Ja ho estic provant i crec que l'opció de rostir la fusta amb un bufador de lampista i després envernissar-la és prou convincent. Aviat ho provaré de fer-ho a les 10 candidates abans de muntar-les definitivament.

M'oblidava. Al llibre també es parla de com fer les guies que aquí es veuen fetes de fil ferro. Ho dic? Efectivament, el meu mètode és matusser i poc elegant. Només us diré que fan servir unes guies rígides fetes de llautó. No comment. Ja ho he après.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada