Arxiu del blog

dimarts, 30 de desembre del 2014

Recull de petits èxits

Un cop fet l'estri per les molles vaig decidir canviar totes les molles del secret per veure si la cosa millorava.

Un cop fetes les molles, vaig desmuntar el secret i vaig retirar les antigues. 



Quina diferència!!! això sí que va bé.




Després, una prova de vent per veure que les vàlvules tanquen bé:


I aprofitant l'avinentesa també canvio els reenviaments per cable d'acer d'1 mm. No totes les peces surten iguals però vaig entenent com s'han de fer perquè quedin millor.
Sigui com sigui, fan bé la seva feina i queda més polit.


El maldecap de l'aliniació de les tecles!!! Es fa difícil ajustar les alçades amb aquest mètode de connexió, Això em fa veure que el sistema proposat pels orgueners professionals d'ajustar els teclats amb un sistema de rosca inferior és molt més adequat. Jo, en canvi, m'haig de conformar en l'ajust usant els càncams.



Després de finalitzar aquesta revisió, toca anar pel que en dic el cor de l'orgue: el dipòsit regulador d'aire:




(la foto de dalt és l'orgue vist pel darrere i assajant la posició del dipòsit)


Aprofito un tub quadrat fet en una prova d'un dels tubs sonors i encara que no està escairat em servirà:


En un lateral faig uns forats per preparar les vàlvules antiretorn d'aire. Una a cada cantó de la fusta.








Finalment, un cop verificat que les vàlvules funcionen bé hi enganxo la peça quadrada que serveix per connectar el tub d'impulsió d'aire al secret.


I aquí és pot veure amb el tub d'admissió d'aire instal·lat.


s'acosta el moment d'ajuntar-ho...creuarem els dits.



Cola blanca a dojo, uns sergents i a esperar fins l'endemà.



I ja el tenim!!!



Fent un moviment amunt-avall se sent com entra i com surt l'aire. El petit pulmó funciona!!!

No em resisteixo, li connecto un dels tubs i....



Sona!!!!


Amb la prova ja he detectat un altre tema a resoldre. S'ha de limitar el recorregut de la part mòbil. Si s'infla massa no treballa bé (s'encalla).

Hi anirem pensant!!

Poc a poc vaig completant l'instrument i potser no estic massa lluny d'aconseguir que funcioni. 



dissabte, 15 de novembre del 2014

Un video de TV3 amb l'orguener Blancafort

Pocs cops apareix al medis el tema de l'orgueneria. Avui, però ha estat una excepció. Us adjunto el video:

Per a mi, un plaer. Espero que us agradi!!

dimecres, 24 de setembre del 2014

Provant estris per fabricar peces

Avui ha tocat preparar estris que m'ajudin a la construcció:
  • un per fer molles
  • un altre per fer les boques dels tubs.


 Es tracta d'anar assajant de cara a quan pugui fer l'orgue gran i vaig agafant experiència amb les diferents tècniques de construcció.

Veiem primer el de les molles, inspirat al llibre que ja he esmentat en altres parts  d'aquest relat:


i ja posats, les meves primeres molles. Funciona!!

Per fer la guia per la fresadora he ajustat dos blocs de fusta amb unes guies laterals que confinessin el moviment de l'eina. La part difícil ha estat que la fusta a treballar tingués l'angle correcte i estés ben horitzontal. El que es veu aquí ha estat el millor dels intents on pràcticament es pot dir que ha quedat bé.



També ha estat el torn de revisar la caixa de vents. Sembla que alguna vàlvula no tanca bé i tinc problemes de notes paràsites. Llegint el Tafall hi poden passar dues coses: mala adaptació de les vàlvules i/o poca pressió de les molles. Un cop obert queda clar que li passen les dues!. 
Anem per feina!: primer, "marcar" els seients de les vàlvules amb els sergents ben apretats uns quants dies i, si puc, substituir totes les molles (recordeu que eren imperdibles) per unes altres més fortes. També me n'he adonat que les vàlvules tenen joc lateral i potser hauria estat millor posar guies davanteres. Si amb aquestes correccions no me'n surto en replantejaré tot el sistema i en faré un altre des de zero. 


diumenge, 17 d’agost del 2014

La silicona ajuda!!

Ja s'ha eixugat la silicona i els primers tubs ja sonen. Estic satisfet, però no del tot. Alguns dels tubs necessiten ajustos i un parell (de moment) de vàlvules tanquen malament . Un altre problema és l'abastiment d'aire; amb la manxa de platja no n'hi ha prou i octaveja amb facilitat. També ho he provat amb un assecador de cabells: l'aire calent no va bé, li falta força i, a sobre, s'atura quan s'escalfa massa!.
Tot i així, el final de l'experiment es veu a prop i amb el que he après -que no és poc- podré començar a plantejar-me coses més serioses.
Ja tinc ganes de penjar un video sonor!!

He provat els ajustos del secret i.... no va bé!!!

Fa dies vaig ajustar les molles del secret i encara no havia tingut l'oportunitat de provar si sonava. Avui he connectat 10 tubs sonors a veure què passava. Desastrós! El que passa és que l'aire s'escapa de la caixa del secret i he decidit retirar-la i trobar les fuites. M'he quedat sorprés al veure-ho amb deteniment i he decidit usar silicona. Esperaré a que s'eixugui i creuaré els dits...

dimarts, 15 d’abril del 2014

Dipòsit regulador, versió 2

No conforme amb el resultat he volgut provar altres fórmules.

  1. comprar "polipiel" (Leroy Merlin)
  2. tallar noves peces
  3. comprar més cola d'impacte

L'estratègia: fer tota la peça d'un sol cop.

Anem, com sempre, per les fotos:



Passo a encolar:



Aquí he comès una errada: fer biaixos. Per a la propera cal recordar de no fer-los!



Tapes superior i inferior, tallades en DM:





El que semblava una bona idea (tallar biaixos) s'ha convertit en un maldecap:



Aquests triangles resoldran el problema:


El dipòsit acabat!!!:



La comparació amb l'altre:



Aquest nou mètode m'ha portat unes poques hores en vers al mètode anterior que va durar dies. La estanqueïtat és molt més elevada. Si faig pressió cap avall fa com ventosa, es plega molt bé i quasi no li cal pes per plegar-se. 

Realment ha estat una bona idea el replantejar el dipòsit i, sobretot, el material emprat que és més dòcil i no tant rígid. Quan a preus de compra i facilitat de trobar-ne si fa no fa estan allà mateix tots dos però indiscutiblement aquest material és molt més fàcil de treballar-lo.
Sens dubte, un bon dia.

dissabte, 12 d’abril del 2014

Finalitzada la part mòbil del dipòsit regulador

No ha estat fàcil, bàsicament pel tipus de material emprat (hule de cuina) i potser amb pell sintètica hauria anat millor.
La tècnica constructiva, seguint els plànols -pensats per un orgue gran - adaptada al meu  no m'ha convençut del tot i potser plantejat d'una altra forma, que potser assajaré més endavant,  m'hauria anat millor.
L'altra dificultat ha estat amb el tipus de pega que he fet servir. 
Al principi feia servir cola universal però me n'he adonat que amb cola d'impacte he anat molt més de pressa i amb millors resultats.

Les fotos:


Primer vaig intentar reproduir el dibuix. Després en vaig fer un altre amb les mides -aparentment- correctes...











Un cop tenia les cantoneres encolades vaig veure que no funcionaven bé. Les vaig desmuntar i les vaig llençar per provar-ho un altre cop.

Aquesta peça, de 22 x 4 cm és la que tanca el plec longitudinal. En total n'he fet 8 d'aquestes peces:




Fins a aquest punt havia fer servir la cola universal. He trigat molts dies en anar encolant les peces (1 nit per peça!!). 
El llibret indica que es faci una plantilla en paper, directament sobre el que tenim construït. Així que ho faig i retallo les peces finals:




Un altre dels problemes ha estat mantenir obert el dipòsit per encolar les peces. Els sergents reversibles m'han ajudat força !


El resultat final un cop retallat el sobrant. Què us sembla?:




Un cop finalitzada la part mòbil del dipòsit aniré per fer la part fixa. Seguim endavant amb l'experiment!