Arxiu del blog

diumenge, 7 d’abril de 2013

El teclat: una assignatura MOLT difícil!!!

Finalment m'he pogut retrobar amb el projecte i una de les coses on volia arribar era la connexió del teclat a tot el sistema de les vàlvules del secret i a veure què passava.
Una cosa és el seu aspecte visual, diguem-ne que mig acceptable, i un altre de molt diferent és el funcional. Ja us avanço que no n'estic gens satisfet.

Comencem per posar unes fotos:


Es pot veure que no queden ben aliniades.
Després, vaig preparar un pont que les lligués per dalt amb un feltre:

I així és com queda després d'haver posat uns llistons a cada costat del teclat.


Arribats a aquest punt, el pobre organista que l'hagi de tocar es trobarà que li hauran calgut hores de gimnàstica als dits donat que cal fer molta força per tirar avall les tecles i algunes no tornen del tot bé. Suposo que es tracta del poc braç de palanca que fan (uns 16 cm) en vers als teclats de debó que en fan 40. Abans de continuar, m'estic plantejant fer una prova amb un parell de tecles d'aquesta mida per veure si la cosa millora.

Què he après??
 La primera cosa és que no es pot treballar sense les mínimes eines ni un espai adequat. Fruit d'aquesta limitació no hi ha exactitud en l'elaboració de les peces i es van afegint els errors, petits i grans,  fins fer que l'instrument emipitjori a mida que creix.

També que no ha estat una bona idea disposar les vàlvules del secret reproduint el teclat, és a dir, en dues fileres. Això complica molt la mecànica i el moviment del teclat.

I ara què? Doncs seguir, amb els errors acumulats, per veure si - com a mínim - la cosa sóna i descobrir noves coses que faran que la nova versió sigui millor (sí, ja penso en la 2a. versió del projecte!). 

Seguim. Una altra de les coses a valorar és l'aspecte de la "criatura". Heus ací diferents proves. Personalment aposto per la que veureu al final.



Tot i així no desespero. Encara tinc molt de temps per endavant per aprendre com aconseguir fer un orgue de debò i que funcioni. I si no és aquest, no passa res de res.
Per cert: algú sap si un teclat d'orgue és igual de sensible al tacte que un de piano?



1 comentari:

  1. el tacte d'un orgue d'església és més esponjós que el d'un piano, que té més sensació percutora. No sé si amb aquesta explicació m'he acabat d'explicar...

    ResponElimina