Un cop fet l'estri per les molles vaig decidir canviar totes les molles del secret per veure si la cosa millorava.
Un cop fetes les molles, vaig desmuntar el secret i vaig retirar les antigues.
Quina diferència!!! això sí que va bé.
Després, una prova de vent per veure que les vàlvules tanquen bé:
I aprofitant l'avinentesa també canvio els reenviaments per cable d'acer d'1 mm. No totes les peces surten iguals però vaig entenent com s'han de fer perquè quedin millor.
Sigui com sigui, fan bé la seva feina i queda més polit.
El maldecap de l'aliniació de les tecles!!! Es fa difícil ajustar les alçades amb aquest mètode de connexió, Això em fa veure que el sistema proposat pels orgueners professionals d'ajustar els teclats amb un sistema de rosca inferior és molt més adequat. Jo, en canvi, m'haig de conformar en l'ajust usant els càncams.
Després de finalitzar aquesta revisió, toca anar pel que en dic el cor de l'orgue: el dipòsit regulador d'aire:
(la foto de dalt és l'orgue vist pel darrere i assajant la posició del dipòsit)
Aprofito un tub quadrat fet en una prova d'un dels tubs sonors i encara que no està escairat em servirà:
En un lateral faig uns forats per preparar les vàlvules antiretorn d'aire. Una a cada cantó de la fusta.
Finalment, un cop verificat que les vàlvules funcionen bé hi enganxo la peça quadrada que serveix per connectar el tub d'impulsió d'aire al secret.
I aquí és pot veure amb el tub d'admissió d'aire instal·lat.
s'acosta el moment d'ajuntar-ho...creuarem els dits.
Cola blanca a dojo, uns sergents i a esperar fins l'endemà.
I ja el tenim!!!
Fent un moviment amunt-avall se sent com entra i com surt l'aire. El petit pulmó funciona!!!
No em resisteixo, li connecto un dels tubs i....
Sona!!!!
Amb la prova ja he detectat un altre tema a resoldre. S'ha de limitar el recorregut de la part mòbil. Si s'infla massa no treballa bé (s'encalla).
Hi anirem pensant!!
Poc a poc vaig completant l'instrument i potser no estic massa lluny d'aconseguir que funcioni.
