Arxiu del blog

dilluns, 17 d’abril de 2017

Molts canvis i...

Podríem començar pel final però això no queda bé per ganes que tingui d'explicar-ho. Així que seguirem per ordre:



Un dels problemes de no regular la pressió d'aire és que se n'ha d'alliberar de forma constant. Un petit tub al costat del d'entrada fa sortir una mica d'aire.


L'orgue muntat amb visió de tot l'interior. 


Provant la tapa frontal
I em va venir una idea per millorar la mecànica de les vàlvules...



















La cosa millora moltíssim. Només que és més difícil de muntar. Al final només he canviat les que em donaven problemes.


Un altre problema solucionat: un cargol assegura el peu amb la resta del tub i no es mou l'ànima. Només ho he fet en alguns tubs.


Em decideixo a posar una paret al final amb doble intenció: subjectar els tubs i dirigir el so cap endavant.



La 1a. renglera acabada


Tots els tubs a lloc! I si els deixem més macos??









Val la pena!!!



Amb la tapa posada i el faristol comença a semblar un instrument de debò!


Miraré d'insonoritzar més el motor. Mira que en fa de soroll!!


I com marca la tradició orguenera, la signatura al secret.





Li poso la marca en mode provisional i pinto una de les peces en vermell carrossa.



Ara queden coses menors. Hi ha dos tubs que no acaben d'anar fins (el 22 i el 24) i hauria de repassar l'alçada del teclat, que no està del tot bé.
Una pintadeta i ja estarà. Bé, no del tot. Faltarà posar una còpia de tot el que he escrit en aquest blog per a la posteritat .


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada