Provant aportar aire amb un bufador

Segueixo investigant sobre com fer una bona aportació d'aire. Vaig aconseguir disposar d'un eixugador de mans ja que pensava que podia ser una bona opció.

La primera cosa a solucionar era eliminar l'aire calent. Tot i que l'aparell du l'esquema vaig anar a Internet i el fabricant té prou informació (https://www.youtube.com/watch?v=K1HB91rbhAA) per entendre'l. 

Vaig aprofitar per saber més coses dels eixugadors de cabell:

  (https://www.youtube.com/watch?v=v4BiOUIpqHw)

Un cop vaig treure la resistència va venir el moment de fer la prova...

...i va ser un fiasco !! En principi la idea no era dolenta però el motor no té força i és incapaç d'aportar aire amb prou pressió per inflar el dipòsit regulador i vèncer el pes del plom. Si hi connecto un tub directament sí que sona però no em serveix.

Encara que no hi posaré les fotos, també ho vaig provar amb un extractor de cuina re-aprofitat, obtenint uns resultats similars.

Hauré de seguir pensant com fer-ho!!!

Sembla que ja tenim aire!

Finalitzat el procés de construcció dels dos bufadors, ara ha toca el dipòsit d'aire i que sotmetré a pressió amb l'ajut de plom.

 Primer de tot, les fotos:

Es pot veure el conjunt muntat a una estructura i que serà la part inferior del moble de l'orgue. El "disc" és un tros de plom que jo mateix he fos a partir d'un tub de plom.

En la propera foto es pot veure la vàlvula de descàrrega. En cas que arribi al màxim del recorregut, la vàlvula s'obre. La idea està recollida, com sempre, d'Internet. Els dos escaires són per evitar que la barra es desplaci lateralment.

Elements d'alta tecnologia: una pinça d'estendre la roba i un tap de suro...

Ara haig de continuar amb el mecanisme per aconseguir inflar el dipòsit per acció d'uns pedals. Tot i així he fet una prova i sembla que anem per bon camí. 

Un vídeo ajudarà a veure en funcionament tot aquesta part del "giny"

Necessitem l'aire!!!

De moment he deixat aparcat el tema dels tubs. M'ho estic repensant. M'he adonat que els tubs que tinc no sonen prou fort i he comprovat que els que vaig fer en cartró sí que sonen bé. I és que em fa molta mandra embolicar-me a fer-los tots de nou. Així que seguirem endavant tal com està doncs del que es tracta és que tot el sistema funcioni i després ja vindran les millores.

Propera parada: aconseguir un sistema d'aportació d'aire que sigui silenciós. 

Les proves fetes fins ara amb ventiladors fan massa soroll o donen poc aire o massa. Així que provaré un sistema més artesà.

Basat en els bufadors dels rellotges de cucut (https://santiorganeroblog.wordpress.com/tag/cuckoo-pipes/), els dispensadors de fum dels apicultors i el sistema de doble bufador dels orgues de carrer (orguesquimperois.free.fr) m'he posat de cara a la feina

En lloc d'usar el "polipiel" aquest cop tiro del troç de mantel de cuina tipus hule ja que penso que m'anirà millor. 

En la foto següent podem veure les dues cares del sistema. A l'esquerre, els forats per on sortirà el "vent"; a la dreta, els forats d'aspiració.

I amb una mica de feina, heus ací el resultat. Funciona prou bé i n'hauré de fer un altre.

Deixo per a la posteritat una plantilla feta sobre la mateixa fusta.

I aquí podem veure els dos bufadors instal·lats a la fusta que connectarà amb el dipòsit regulador.

Ja tinc tots els tubs

Es va acostant cada cop més la finalització d'aquest projecte. He aprofitat les vacances per acabar els tubs d'acord a les mesures calculades. Només restarà verificar que estan afinats. Els primers 4 sembla que "canten" prou bé -són els més fàcils ja que corresponen a les notes més baixes i el marge d'error és més gran-.

Llista dels tubs calculada a casa a partir d'un full Excel baixat d'Internet. Els meus tubs són els corresponents als apartats 3 i 4 i són oberts. Ara descobreixo que tindré un orgue de 2' !!

Nota important: si al bufar el so salta amb facilitat cap a un harmònic  vol dir que la làmina d'aire és massa prima. Caldrà retocar el tap de suro per fer-la una mica més gruixuda.

Visita al museu de l'orgue

Una descoberta!. 

En un poble de l'Aragó, AGÜERO, hi ha un museu dedicat a l'orgue i diuen que és l'únic al món. És molt petit i sense massa pretensions però ple de tresors per algú amb ganes d'aprendre.

Al mateix museu hi ha un orgue de construcció casolana i li falten un munt de tubs. L'orgue el posen en marxa sense cap problema i et permeten  trastejar-lo (està molt desafinat) i veure'l bé.

El meu agraïment a la Montse, la meva dona, que el va descobrir i que m'esperava pacientment  i a la Mònica, que estava a càrrec del museu aquell dia i que van tenir una paciència infinita amb mi mentre em tornava boig en aquelles  sales.

Us poso unes fotos:

Un reportatge trobat a YouTube (https://www.youtube.com/watch?v=xcZgPhPh5k4)

Canvis al secret i dels reenviaments al teclat

Sembla que ja sé per on fuig l'aire!. La silicona que fa de junta no està ben posada i sembla un colador. Així que la retiro tota i desmunto els reenviaments del secret:  

                                                       

En una de les cerques per Internet es parlava d'un orguener que havia usat radis de bicicleta. Serà una bona oportunitat per provar-ho.

Per garantir l'estanqueïtat i fer de guia dels nous reenviaments, hi poso un llistó. Sembla que va bé.

Aquí podem veure la transformació de radi de bicicleta (esquerre) a reenviament de teclat:

Aprofitaré per modificar el teclat i això m'obliga a fer forats per passar els nous reenviaments

Abans i després del canvi

Sense tensar res, el teclat sembla una cosa estranya!

Aquí  hi podem veure el teclat per sota amb els tensors. S'ha de tenir cura que els tensors no toquin el llistó.

Amb aquest estri miro d'alinear el teclat i després el tenso per sota

Cal posar-hi un gruix per sota. El recorregut del tensor no és suficient en alguna de les tecles.

I aquí el nou entubat, més recollit.

Però no tot són flors i violes. L'ample del secret i del teclat són diferents (lleugerament) i fa que les tecles d'ambdós extrems es torcin una mica. La rigidesa d'aquest nou mecanisme fa que en una propera construcció és imprescindible que coincideixin les mides perquè treballin en vertical. Me n'adono dels motius pels quals els constructors fan servir els reductors però en el meu projecte no ho he contemplat.

Ara, el següent pas és aconseguir que el motor no faci soroll, que en fa molt, i reduir la potència del vent que fa que alguns tubs dels que sonen octavegin molt. De moment he retirat el pulmó i seguiré endavant quan la calor em permeti tornar a les golfes.