Les guies de les vàlvules

Una de les coses que m'he adonat és que les vàlvules s'han de guiar d'alguna forma. Així que em decideixo per un sistema de guies laterals inspirat amb el que s'acostuma a fer als secrets "professionals". En lloc de tiges metàl·liques en faig servir de fusta.

Aprofito i faig els forats que deixaran passar (espero) l'aire

Preparo les vàlvules amb unes tires de beta que enganxo amb cola de fuster. Quan està ben sec hi afegeixo un troç de feltre que he comprat a la ferreteria. Tot i que si sou perspicaços ho podreu veure, aviat descobriré un problema important....

En efecte! les vàlvules són més amples que l'espai entre guies. De fet era un tema vist amb anterioritat i vaig pensar en fer uns encaixos. El resultat final, tot i que no molt desitjable, és prou acceptable:

I què en faig de les betes?? Com es pot veure més amunt es tracta que actuïn com a frontissa. Primer ho vaig encolar però la fusta que utilitzo per a la base no és bona per l'ús d'aquesta cola i es desenganxa tot. La solució: un munt de cargols. I com que les coses no vénen soles, faig curt a l'altre cantó. Les cintes negres no són de cotó i no s'enganxen ni a la de tres. Per sort la pega de tota la vida ho enganxa.

I la gran pregunta: segueixo???

El mal de tot és que vull anar descobrint l'instrument amb els meus propis errors, cercant una altra forma de fer-ho i amb materials i eines inadequats. Pel camí vaig llegint coses per Internet, el llibre que em vaig baixar de Tafall i fa poc m'he mirat tímidament un de francès d'allà el segle XVIII.

Constantment em replantejo el camí que ja he fet però en interès de l'aprenentatge continuaré i no desfaré el que ja tinc fet (que hauria de llançar a la brossa!).

De segur que quan m'hi posi "en serio" hauré après moltes coses que els llibres difícilment ensenyen en aquest tipus de treballs.

Mentre escrivia tot això he recordat que tinc una altra cosa per comentar: els càncams de les vàlvules. Els autors llegits fins ara els posen a sobre i jo ho he fet al lateral. Com que sé que tenen la raó modificaré la seva posició ja que tinc molt clar que en aquesta configuració els filferros farien nosa i les vàlvules no treballarien bé.

Fent cas als "grans" he assajat la nova molla per les vàlvules basada en una agulla imperdible (ja us ho vaig dir fa uns dies). Sembla que té prou força i ja hi estic treballant!

Com anticip del proper pas us mostro l'assaig de tancament del secret per fer-me a la idea (muntatge provisional):

Continuarà...

Les vàlvules del secret

Analitzat el problema em decideixo per fer les vàlvules del secret. Per fer-m'ho més fàcil aniran a la part inferior i això m'ajuda a simplificar el model. Si volgués que anéssin a la part de dalt, m'obligaria a fer un balancí entre el teclat i el secret i no crec que per al meu propòsit sigui massa bona idea.

Deicideixo arrodonir-les amb la intenció que el seu moviment sigui més suau. Més endavant m'adonaré que no és necessari i de fet no ho faré servir...

Marco el centre i li poso un càncam tancat. De pas aprofito per assajar la seva posició (no serà aquesta)

I simulo l'acció del teclat per veurè què tal vaig...

Després de donar-li voltes al tema aquest és el repartiment de les vàlvules al meu secret. Observeu que la corvatura és a dalt. També podeu observar els cartronets que marquen les separacions dels mecanismes.

Cercant solucions econòmiques vaig pensar que amb pinces de papereria solucionaria el tema de les molles de retorn i m'hi vaig posar...

Semblava que la cosa anava bé... però tampoc funcionava tot i la cura de posa-hi feltre a les vàlvules per evitar fuites d'aire. El pont es torçava per la força de les molles i cadascuna tenia la tensió segons el seu entendre. No tots els forats tapaven bé, les vàlvules no seguien l'eix i calia passar al pla "B".

I vaig pensar en un altre tipus de molla:

Exacte! una agulla imperdible. I a sobre s'assembla al que es posa als secrets de debò!!.

El secret, part I

Ai làs! El secret o windchest o caixa de vents o com vulgueu dir-li és el maldecap de l'invent. Es tracta d'aconseguir que amb el teclat s'obrin unes vàlvules que deixin passar l'aire i així els tubs sonen.
Fàcil?
Primer de tot vaig preparar una maqueta d'un secret per entendre el seu funcionament seguint una de les moltes pàgines web consultades i el resultat va ser:

A l'espàrrec metàl·lic li vaig posar una tecla provisional que estirava el mecanisme interior i, sorpresa!, funcionava (evidentment amb un tub connectat). L'aportació de l'aire era a pulmó bufant pel tub arrugat.

El mecanisme interior era molt senzill: L'espàrrec acabava en un tap de suro i per assegurar el retorn, una molla de llibreta de les amples donava prou força. Com que el sistema no era del tot viable (no m'agradava excessivament) vaig provar una altra cosa: la molla de retorn seria una pinça de papereria i als basars xinesos estan tirades de preu.

Aquí es pot veure l'acció de la maqueta de la vàlvula que, ja us ho avanço, no és la versió definitiva. A la foto següent podeu veure que hi vaig afegir un piu a la part inferior perquè servís de guia. Aquesta opció també ha quedat descartada bàsicament perquè al llibre de Tafall he trobat una solució més senzilla (ja m'ho deien que havia de fer cas a la gent gran...)

Arribats a aquest punt i posant la peça de mostra a "l'esquelet" del meu orgue m'adono que no vaig bé de mides i ho haig de fer més gran. Així que m'agafo un prestatge més gran i marco els diferents elements per fer-me'n a la idea

Ja sé quines mides ha de tenir i ja sé que aquesta peça és la de dalt. Muntar un secret que funcioni amb les vàlvules a dalt és per a mi més difícil. Així que la meva opció és que el secret estigui per sota (els dibuixos a llàpis d'on van les vàlvules representen el nivell inferior).

Un altre dels condicionament és l'amplada de les tecles. Llegint i mirant algun piano, decideixo copiar amb aproximació, les mides del teclat de casa i ho marco amb cinta de pintor per veure'n l'efecte. 

Un tub em porta a més tubs i....

Tot va començar amb la idea de si seria capaç d'aconseguir un so més o menys "decent" usant un simple tub. Vaig remenar per Internet i em vaig trobar amb vàries pàgines. Una d'elles, referida a l'Orgue Celrà, em va donar la pista de per on podia anar començant.
Primer ho vaig provar amb tubs de paper de cuina. Després d'uns quants fracassos, vaig aconseguir un tub dels anomenats "tapats" amb un so, diria jo, prou convincent.
A partir d'aqui es tractava de trobar algun material barat, fàcil de treballar i que em donés el que buscava i heus ací que el tub de PVC usat per a les conduccions elèctriques (diàmetre de 25 mm) m'anava d'allò més bé. Un altre tema a resoldre era com fer la boca del tub (la zona que es tapa i per on es deixa una escletxa per on ha de passar l'aire). La solució van ser uns taps de suro que em van proporcionar on dino cada dia. Alguns "autors" recomanen completar el tub amb una brida formada per una secció de tub prèviament tallada. En el meu cas vaig optar per una solució més cara i vaig aprofitar un accessori que s'utilitza per juntar dues canonades.
I com ho afino? Doncs amb el sintetitzador de casa i parant l'orella.
I com calculo la llargada dels tubs? Un altre cop Internet em mostrà que hi ha diferents fórmules i vaig fer un "excel" per aproximar-me al màxim a la longitud tot i que sent honest, la fórmula no acaba de rutllar prou bé especialment pels tubs de les notes altes però he trobar una solució més o menys fàcil per fer que les notes sonin més o menys com han de fer-ho. Properament inclouré alguna millora al respecte després d'haver començat a llegir alguna part del manual d'organeria de Tafall, trobat gratuïtament a la xarxa i d'altres recursos web que vaig col·leccionant per intentar treure'n de l'entrellat tot i que el què m'agrada és anar descobrint com funciona l'instrument.

Content amb el resultat, ja m'he embolicat a fer els tubs del meu orgue: 24 tubs i el més gran fa uns 60 cm!! Està bé per començar, oi? No els tinc tots fets, me'n falten 5.

El següent pas era posar els tubs "en formació" i anar construint l'orgue a mesura de com anava avançant. Remenant per casa trobo unes prestatgeries d'un moble d'Ikea (per cert, fusta molt dolenta per aquesta tasca) i li faig uns forats per allotjar-los. Això ja s'assembla a alguna cosa!!

Aquí podeu veure com queda la disposició dels tubs en un assaig de distribució en dues rengleres.

També es pot veure l'ús dels accessoris de connexió:

Bé, la cosa va agafant volada i començo a plantejar-me mides i disposició del teclat. Finalment (recordeu que vaig construint de dalt a baix) crec que el millor és una cosa semblant a això:

A partir d'aquí comencen els problemes de debò. La cosa es complica i de quina manera: un teclat (2 octaves); un secret (sí, allò que no es veu i que és fonamental perquè l'invent funcioni i que té un munt de possibilitats de construcció)