Les guies de les vàlvules

Una de les coses que m'he adonat és que les vàlvules s'han de guiar d'alguna forma. Així que em decideixo per un sistema de guies laterals inspirat amb el que s'acostuma a fer als secrets "professionals". En lloc de tiges metàl·liques en faig servir de fusta.

Aprofito i faig els forats que deixaran passar (espero) l'aire

Preparo les vàlvules amb unes tires de beta que enganxo amb cola de fuster. Quan està ben sec hi afegeixo un troç de feltre que he comprat a la ferreteria. Tot i que si sou perspicaços ho podreu veure, aviat descobriré un problema important....

En efecte! les vàlvules són més amples que l'espai entre guies. De fet era un tema vist amb anterioritat i vaig pensar en fer uns encaixos. El resultat final, tot i que no molt desitjable, és prou acceptable:

I què en faig de les betes?? Com es pot veure més amunt es tracta que actuïn com a frontissa. Primer ho vaig encolar però la fusta que utilitzo per a la base no és bona per l'ús d'aquesta cola i es desenganxa tot. La solució: un munt de cargols. I com que les coses no vénen soles, faig curt a l'altre cantó. Les cintes negres no són de cotó i no s'enganxen ni a la de tres. Per sort la pega de tota la vida ho enganxa.

I la gran pregunta: segueixo???

El mal de tot és que vull anar descobrint l'instrument amb els meus propis errors, cercant una altra forma de fer-ho i amb materials i eines inadequats. Pel camí vaig llegint coses per Internet, el llibre que em vaig baixar de Tafall i fa poc m'he mirat tímidament un de francès d'allà el segle XVIII.

Constantment em replantejo el camí que ja he fet però en interès de l'aprenentatge continuaré i no desfaré el que ja tinc fet (que hauria de llançar a la brossa!).

De segur que quan m'hi posi "en serio" hauré après moltes coses que els llibres difícilment ensenyen en aquest tipus de treballs.

Mentre escrivia tot això he recordat que tinc una altra cosa per comentar: els càncams de les vàlvules. Els autors llegits fins ara els posen a sobre i jo ho he fet al lateral. Com que sé que tenen la raó modificaré la seva posició ja que tinc molt clar que en aquesta configuració els filferros farien nosa i les vàlvules no treballarien bé.

Fent cas als "grans" he assajat la nova molla per les vàlvules basada en una agulla imperdible (ja us ho vaig dir fa uns dies). Sembla que té prou força i ja hi estic treballant!

Com anticip del proper pas us mostro l'assaig de tancament del secret per fer-me a la idea (muntatge provisional):

Continuarà...