Arxiu del blog

dilluns, 5 de novembre de 2012

Un tub em porta a més tubs i....

Tot va començar amb la idea de si seria capaç d'aconseguir un so més o menys "decent" usant un simple tub. Vaig remenar per Internet i em vaig trobar amb vàries pàgines. Una d'elles, referida a l'Orgue Celrà, em va donar la pista de per on podia anar començant.
Primer ho vaig provar amb tubs de paper de cuina. Després d'uns quants fracassos, vaig aconseguir un tub dels anomenats "tapats" amb un so, diria jo, prou convincent.
A partir d'aqui es tractava de trobar algun material barat, fàcil de treballar i que em donés el que buscava i heus ací que el tub de PVC usat per a les conduccions elèctriques (diàmetre de 25 mm) m'anava d'allò més bé. Un altre tema a resoldre era com fer la boca del tub (la zona que es tapa i per on es deixa una escletxa per on ha de passar l'aire). La solució van ser uns taps de suro que em van proporcionar on dino cada dia. Alguns "autors" recomanen completar el tub amb una brida formada per una secció de tub prèviament tallada. En el meu cas vaig optar per una solució més cara i vaig aprofitar un accessori que s'utilitza per juntar dues canonades.
I com ho afino? Doncs amb el sintetitzador de casa i parant l'orella.
I com calculo la llargada dels tubs? Un altre cop Internet em mostrà que hi ha diferents fórmules i vaig fer un "excel" per aproximar-me al màxim a la longitud tot i que sent honest, la fórmula no acaba de rutllar prou bé especialment pels tubs de les notes altes però he trobar una solució més o menys fàcil per fer que les notes sonin més o menys com han de fer-ho. Properament inclouré alguna millora al respecte després d'haver començat a llegir alguna part del manual d'organeria de Tafall, trobat gratuïtament a la xarxa i d'altres recursos web que vaig col·leccionant per intentar treure'n de l'entrellat tot i que el què m'agrada és anar descobrint com funciona l'instrument.

Content amb el resultat, ja m'he embolicat a fer els tubs del meu orgue: 24 tubs i el més gran fa uns 60 cm!! Està bé per començar, oi? No els tinc tots fets, me'n falten 5.

El següent pas era posar els tubs "en formació" i anar construint l'orgue a mesura de com anava avançant. Remenant per casa trobo unes prestatgeries d'un moble d'Ikea (per cert, fusta molt dolenta per aquesta tasca) i li faig uns forats per allotjar-los. Això ja s'assembla a alguna cosa!!


Aquí podeu veure com queda la disposició dels tubs en un assaig de distribució en dues rengleres.
També es pot veure l'ús dels accessoris de connexió:



Bé, la cosa va agafant volada i començo a plantejar-me mides i disposició del teclat. Finalment (recordeu que vaig construint de dalt a baix) crec que el millor és una cosa semblant a això:


A partir d'aquí comencen els problemes de debò. La cosa es complica i de quina manera: un teclat (2 octaves); un secret (sí, allò que no es veu i que és fonamental perquè l'invent funcioni i que té un munt de possibilitats de construcció)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada