Una setmana de feina amb pobres resultats

Bé, aquesta setmana li ha tocat el torn a intentar que el teclat fos funcional i que les tecles quedessin aliniades. Inicialment, el sistema de clips es demostrava com correcte però fa que el mecanisme tingui una certa elasticitat. De moment m'he concentrat en la substitució del clip central per aquest element trobar a la ferreteria en forma de "S" i que va molt bé per lligar els dos components. Detecto que la pressió del teclat és diferent a cada tecla si bé les corresponents a les notes "re" i "mi" de la primera octava són molt semblants a la d'un piano i seran les de referència per a la resta. També em trobo que els retorns de les tecles no van tots igual i això em fa pensar que hauré d'ajustar les molles de l'interior del secret i que part del problema neix pel desalineament entre les tecles i les vàlvules. Decideixo (no tinc la foto) fer un pont que iguali les tecles per dalt i protegint amb una mica de feltre la part inferior. També, per amagar-ho, hi poso una peça de fusta vertical que no es veu a no ser que t'hi fixis expressament.

També he aprofitat per repassar els conductes de sortida de l'aire que duen als tubs i connectant amb una manxa de peu he aconseguit que al menys un dels tubs soni més o menys bé. Caldrà revisar la estanqueïtat de les vàlvules i veure com regulo la pressió de l'aire.

També he preparat les tapes frontals de l'instrument i he col·locat el llistó que fa de faristol i així me'n faig una idea de com va quedant en quant al tema estètic....

Com que tenia unes fustes per casa (venien en forma de caixa d'un lot de Nadal) he provat de fer un tub sonor dels de debò, seguint les mides de l'orgue de rwgiangiulio (www.rwgiangiulio.com).

Vaig apostar per la nota 19 ("F"; Prestant):

Tampoc ha estat un camí de roses, això és la segona versió!!

Feia proves de so i no funcionava per més que posava la tapa subjecta amb cinta adhesiva. Finalment, vaig decidir acabar-lo i a veure què passava. Miraculosament un so quasi perfecte sortia del tub. Comparant-lo amb el piano de casa...sonava igual!!! Un èxit i una pujada d'autoestima!!!

Continuem amb el teclat

Anem avançant i anem descobrint com no s'han de fer determinades coses. Per a la propera vegada és important recordar que el repartiment del teclat ha de començar des del centre i no des d'un dels laterals (opció que vaig triar i que m'ha donat algun maldecap).

Podem veure la presentació de les primeres tecles un cop encolades. En la foto següent, amb la cobertura blanca feta de cinta de cantos (s'enganxa en calent)

Les tecles negres, tal com vaig fer en versions anteriors estant fumades amb el bufador de lampista i després acabades amb una capa de cola blanca. No queda malament, oi?

El teclat complet al seu bastidor. Aquí és on es pot veure allò que deia del centrat i que hauré de cercar alguna forma imaginativa de solucionar-ho.

Un dels aspectes a tenir en compte i d'acord al que porto llegit, és evitar el soroll de picar fusta amb fusta. Així que he posat feltre a sota de cada tecla del que es fa servir per a les potes de les cadires. A les tecles negres el feltre és fosc.

o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o

Navegant per internet vaig trobar una altra forma de fer un teclat, més senzill mecànicament i que es podia fer servir per a orgues molt petits. No em vaig resistir a provar-ho i en un parell de dies, aprofitant material de les antigues versions vaig aconseguir un teclat bastant acceptable i que amb molta probabilitat aprofitaré més endavant

Aprofito i us ensenyo un dels molt dibuixos que vaig fent a mesura que avança el projecte:

o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o

Una altre problema a resoldre era que el teclat es subjectés bé per la part de les frontisses. Un pont de fusta amb una mica de feltre han fet que el conjunt quedi compacte i marca el límit superior del recorregut del teclat (important tenint en compte que les molles estiren cap a dalt les tecles)

Novament, situo provisionalment el teclat per veure cap on anem...

El següent pas serà situar definitivament el teclat lligant-lo amb el secret. He provat de fer  una peça en forma de "S" però he descobert que els clips d'oficina també em poden servir i la mida d'ells és bastant exacte i m'estalvio feia. Una altra cosa serà l'alineació del teclat amb el secret ja que al marcar el teclat i tallar-lo em va quedar més estret que el havia de ser. Nota per la propera: tenir en compte la merma per tall i fer servir serra molt fina perquè impacti el mínim possible.

Com podeu veure el moment s'acosta i veurem quines noves pegues hi trobem però l'aprenentatge que estic fent no té preu davant un nou projecte i tot i que tinc molt clares les deficiències d'aquest orgue i que no serà ni de lluny perfecte, només que aconsegueixi que soni al prémer les tecles em donaré per satisfet.

Fent de nou el teclat

Toca fer el teclat i, com sempre, els problemes van sorgint. La veritat és que a poc a poc vaig millorant la tècnica però encara és lluny del que vull aconseguir... 

Aquí podeu veure el "kit" que he preparat per muntar el teclat, fet a partir d'una sola peça on hi vaig marcar les línies de tall. Això que veieu és...sí!!! la segona versió!!!

Primer assaig de muntatge d'una tecla blanca i una de negra:

I aquí totes les negres esperant a que s'eixugui la cola:

Em vaig decidir per fer una maqueta per veure com solucionava els ancoratges i, la veritat, és que funciona prou bé.

Avançat el treball, una mostra de les primeres 5 tecles amb la seva forma final:

Un dels temes que havia de resoldre era com fer les tecles blanques de debò. Una cinta de fer "cantos" que s'enganxa amb la planxa m'ho va solucionar encara que, tot i que el resultat és una mica imperfecte, comença a semblar una altra cosa:

I les negres? Doncs cremant-les amb un bufador de lampista!!! Què us sembla com queda? (la fusta travessera és la que limitarà el moviment vertical del teclat un cop estigui muntat)

Vaig descobrir un "accident" de tall a la tecla que falta. L'estic repetint i a veure què tal surt!

Continuem pel moble.

Un cop definida la part de dalt de l'orgue toca començar a plantejar el moble. M'he deixat endur i el seu aspecte no és el que tenia en ment. Tot i així, seguiré per aquest camí.
Com es pot veure ja he posat el secret. El següent pas és "atacar" el teclat, un maldecap dels grossos.

Completant la part de dalt

M'he decidit a fer la part de dalt del moble, on hi aniran els tubs sonors. Primer de tot, una base amb els 24 forats on s'hi allotjaran i dues peces que constituiran el suport d'un pont. Només us mostro la versió definitiva ja que, com és habitual al meu projecte, hi ha hagut una altra versió inadequada.

Li tinc el peu al coll: ja sona!

Sembla que comencem a anar bé!

He aconseguit tancar el secret fent diverses modificacions:

Les molles imperdibles que feia servir fins ara no donaven prou força així que n'he posat d'una mida més gran.

En la versió anterior, les molles es torçaven així que m'he decidit per muntar una guia que les deixi a lloc i sembla que ha estat una bona idea.

També he canviat la forma de transmetre el moviment fins el teclat. He preparat uns reenviaments amb filferro de llautó i m'he fet un estri per deixar-ho més o menys a la mateixa mida. 

Tal com es pot veure, aquests filferros passen per unes guies fetes a la fusta. Val a dir que aquí vaig cometre una errada i em vaig refiar dels "centres" de les ventalloles per marcar les guies i després ha calgut ajustar-ne la seva posició. En una versió posterior ho tindré en compte.

Finalment, vaig tapar el secret (escrivint al seu interior el meu nom, la data i el de l'orgue, com és preceptiu) posant-hi una junta abans de cargolar-la. Està feta amb el material on van embolcallats els electrodomèstics quan son nous i no deixa passar l'aire.

Vaig instal·lar el tub d'entrada d'aire i després vaig posar cinta de pintor a totes les juntes per guanyar en estanqueitat, per si de cas.

Una prova bufant amb la boca em va demostrar que el sistema era viable.

El següent pas, posar un tub sonor aguantat amb la mà i a veure què passava... Fen servir una manxa d'aire de les de càmping, sortia vent però de so, res de res així que vaig passar al pla "B", una bomba d'aire, també de càmping però amb molta més força.

No vaig fer fotos del moment, em faltaven mans! però a l'acostar un tub i llevar una de les guies, un so va aparèixer. Funcionava!!!

Animat, tot i el soroll del motor (tema a solucionar), sentint com sortia aire per tot arreu -suposo que les ventalloles no ajusten com jo voldria tot i que no fan sonar cap tub-, vaig anar provant el tub a diversos forats amb resultats diferents. Sembla que algun forat no és prou gran per passar l'aire necessari per fer sonar el tub. Crec que és un tema fàcil de solucionar. 

Vaig provar amb un altre tub, el del DO1 -el més llarg- i no em donava la nota fonamental, em pujava d'octava (o més). Aquest tema ja el tenia llegit al Tafall i sembla que hauré de jugar amb les mides de la boca per corregir-ho.

Per seguir avançant, vaig preparar unes boques fetes de tub de llautó per connectar correctament els tubs que conduiran l'aire del secret al salmer.

Tot i així, caldrà acabar de revisar els forats per poder connectar els tubs i ajustar-ne el so.

Conduit per la il·lusió d'estar superant l'escull del secret al tercer intent, ja he retallat i fresat les tecles blanques (només les pales) i ja li vaig donant voltes a com resoldre el teclat. 

Fins aviat!

Seguim endavant!!

Toca posar-nos al dia.

Vaig veure que les "ventilles" eren massa grans pels meus propòsits. Un nou material em va fer replantejar-les: pinces d'estendre la roba. Dit i fet i les 24 peces fetes!  Podeu veure a la imatge les diferents parts i com queden.

A continuació, l'assaig de col·locació de les ventilles al somier del secret, ja tallat a la mida. Els llistons que es veuren a dalt representen les cues del teclat. Crec que així no tindré problemes amb la mecànica de l'orgue ja que les mides coincideixen.

Després d'haver marcat la posició de cada "ventilla" passo a posar les guies. El llistó m'ajuda a posar-les totes en línia.

Retirat tot, passo a fer els forats per on passarà l'aire.

A continuació, la novetat: en lloc de la "moqueta" que vaig fer servir a la versió anterior, ara utilitzo l'hule blanc que té pèl per garantir un correcte tancament. Aparentment, i bufant per sota, sembla que tot tanca bé. Tot i així hi passaré més endavant una pedra tosca per aixecar el pèl i fer que tanqui millor.

I per tal que tot treballi més bé, li poso més "hule" pel damunt de les cues. Sembla que aquesta idea, presa del llibre "Tafall" (el fa servir per protegir el teclat de la pols) funciona prou bé i em garanteix la integritat de la frontissa.

Li toca el torn al tancament

Un cop posada la tapa, que no és tant fonda com la base, marco les guies per on passaran els cables que connectaran les "ventilles" amb el teclat i obro les canals amb la serra de calar:

També he assajat el tancament de tot això. Per garantir que no s'escapi l'aire una tira de l'hule (que s'ha d'enganxar) em pot ajudar

Una altra cosa testejada ha estat el tema de les molles de retorn. He provat dos mètodes: el d'una molla espiral i l'anterior de molla tradicional. Mostro a continuació els dos sistemes plantejats encara que em decantaré pel darrer atès que les espirals freguen entre elles i és més fàcil que no treballin bé.

Val a comentar, per si hi ha algun valent que em copia, que al fer els foradets a les pinces d'estendre, algunes s'han escardat. Suposo que al ser tan estretes és fàcil que segueixin la veta. En el meu cas, hi posaré cola per reparar-les. Donat que he fet els forats després de la instal·lació de les "ventilles" -error important- no puc substituir-les però no és crític.

De moment sembla que vaig per millor camí...espero!

Comencem a fer-ho millor?

L'he desfet tot !

Ara toca refer les parts que fan que el secret no funcioni com cal.

Pas 1 : localitzar un material equivalent a la "piel baldés", és a dir, pell de cabrit. En una ferreteria a prop de casa he trobat mantel d'hule a 11 eur/m que s'hi assembla força:

Com es pot veure, he aplicat el mètode d'encolar la "pell" a les "ventilles" fent una cua i així eliminar la tija que les subjectava. Dues pells per baix i una per dalt.

El resultat és:

Ara ja les tinc totes així.

Pas 2: la caixa de vents i el teclat.

Definitivament el teclat que vaig fer presenta molts problemes així com la caixa de vents on, per posar un exemple, reduiré el diàmetre dels forats de pas de l'aire per garantir-ne l'estanqueïtat.

Avui mateix he comprat fusta de contraxapat per fer-los de nou. Pel teclat intentaré seguir l'apunt 1156 (tom 3r, pàg 305).

Aquest cop m'ajudaré d'una "astúcia" llegida al Tafall. Bé, de fet, aprofitaré la figura que apareix al tom 3 un cop ampliada degudament per donar l'amplada requerida (164 mm per a les 12 notes naturals segons el Manual) tot i que el "mestre" diu que s'ha de fer un regle per marcar-lo (aleshores no tenien impressores com avui en dia ;-) :

He pogut comprovar, amb il·lusió, que les mides s'ajusten a les "ventilles". Ja veurem amb què em trobaré però penso que pot ser un bon recomençament!

Podeu veure una primera prova amb el nou material (quan enfrontes la cara peluda de les "pells" s'atrauen com un imant o un velcro):

Ja tinc ganes de continuar. Torno a estar engrescat!!!